Ying Stone és un tipus de roca sedimentària classificada com a pedra calcària, extreta principalment del terreny muntanyós de Yingde, situat al llarg del curs mitjà del riu Bei a la província de Guangdong. La regió presenta una topografia càrstica-ben desenvolupada, on la roca base és molt susceptible a la dissolució i la intempèrie, donant lloc a formacions accidentades i enrevessades. A més, la zona es caracteritza per l'abundància de sol i pluges, així com les fluctuacions extremes de la temperatura; aquestes condicions fan que les parets rocoses es fracturin i caiguin a les valls de sota. Un cop exposades als efectes corrosius del sòl àcid, les pedres adquireixen un aspecte distintiu-buidat- i amb una perforació complexa. Tot i que el color natural de la pedra Ying és blanc, la intempèrie i la presència d'impureses minerals (com ara el coure i el ferro) donen lloc a una paleta diversa, que inclou negre, gris-blavós, gris fosc i verd pàl·lid. El negre i el gris-blavós són els tons més habituals, amb un negre profund i brillant-que s'assembla a la laca-el més preuat; aquestes pedres solen estar intercalades amb vetes de calcita blanca.
La pedra és dura però fràgil; els exemplars d'alta-qualitat emeten un anell metàl·lic ressonant quan els copegen. Tot i que la textura de la majoria de les pedres Ying tendeix a ser seca i gruixuda, aquelles que tenen una qualitat lleugerament humida i brillant es consideren especialment valuoses. Els contorns de Ying Stone són molt variables, sovint presenten "-forats" o "ulls de pedra" que donen a les peces una elegància sinuosa i intricada. La superfície es caracteritza per plecs profunds i densos-que la converteixen en l'exemple més destacat de l'estètica "arrugada" entre les pedres ornamentals. Aquestes textures superficials es manifesten en diverses formes-com ara "residus de canya de sucre", "bresca d'abella", "plecs grans" i "arrugues fines"-creant un aspecte exquisit i molt variat. Típicament, hi ha una clara diferència entre la part davantera i posterior de la pedra: la part davantera presenta una topografia dinàmica i ondulada de cims i buits, mentre que la part posterior es manté relativament plana i poc remarcable.
