La història de l'ús de pedres de Taihu és llarga i profunda, ja que es remunta a finals del període de la primavera i la tardor-fa uns 2.500 anys. Quan el rei Fuchai de Wu va construir un jardí reial a la muntanya Lingyan a Suzhou per a la llegendària bellesa Xi Shi, va incorporar pedres de Taihu; això constitueix un dels primers casos documentats del seu ús. A les dinasties Sui i Tang, l'ús de les pedres de Taihu s'havia estès encara més, i des de la dinastia Song en endavant, es van considerar com l'essència mateixa del disseny del jardí. Tanmateix, durant l'època feudal, les pedres de Taihu eren principalment objectes d'oci i apreciació per als emperadors, aristòcrates i alts funcionaris-. Per embellir els seus patis i construir les seves finques privades, aquestes elits van reclutar a la força les masses treballadores per extreure i transportar les pedres-una pràctica que va infligir un sofriment incalculable a la gent comuna.
Tot i que l'incident de "Huashigang" (homenatge de flors i pedra) va ocórrer fa més de vuit segles, les pedres de Taihu supervivents d'aquella època romanen escampades per nombrosos jardins de diverses regions. Exemples notables-tots es creu que són relíquies de l'homenatge a Huashigang-inclouen el *Yulinglong* (Jade exquisit) al Jardí Yu de Xangai; el *Ruiyunfeng* (Auspicious Cloud Peak) a Suzhou No. 10 Middle School i el *Guanyunfeng* (Crowned Cloud Peak) al Lingering Garden; la "Pedra resta del jardí del sud" al Museu de Yangzhou; i el *Xianrenfeng* (Cim de l'Immortal) al Jardí Zhan de Nanjing. A més, la *Laorenshi* (Pedra del vell) al Palau d'Estiu de Pequín, juntament amb diverses altres pedres de Taihu de renom que es troben al parc Beihai i al parc Zhongshan, també es creu que són restes de l'homenatge de Huashigang originalment destinats al Jardí Imperial "Genyue" a Kaifeng durant la dina de Song del Nord; aquestes pedres van ser transportades posteriorment a Pequín després de l'ascens de la dinastia Jin.
